Anàlisi del poema d'Àusias March

L’estructura

Aquesta poesia, té una cesura en la quarta silaba i en la sisena.
La estructura es encadenada perque es (ABBACDDC) i la rima tambe es mante igual. Els versos masculins i femenins concorden amb l’estructura (femeni-masculi-masculi-femeni-masculi-femeni-femeni-masculi).
La rima de l’ultim verç de la estrofa concorda amb la rima del primer vers de la seguent estrofa. Així sent capcaudada.


Contingut de les estrofes







Primera estrofa: Triga a faltar els temps passat i vol caure en les mans del dolor.

Segona estrofa: No vol viure al present. I quan pensa en el passat es troba bé i es compara amb un condemnat a mort.








Tercera estrofa:El pensament l’aturmenta i plega a Déu que l’allibera ja que si li demana dolor el pensament li ho dona

Quarta estrofa: Prefereix sofrir que no tindre una felicitat passatgera ja que tot el que vol el fa sofrir 

Quinta estrofa: Es compara amb un ermità a qui li recorden els seus antics plaers i així també el seu passat.





Tornada: El temps ha desgastat el seu amor ja que no han fet res per mantindre’l.


 

Figures retoriques

En aquest poema trobem moltes de les comparacions que caracteristiquen aquest autor.
Trobem comparacions a:
- Al primer i al segon vers de la primera estrofa:
“Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve”.
On es compara amb un foll que s’adelita en el somni.

-A partir de la meitat de la segona estrofa:
“sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s’aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record”

-En la tercera estrofa podem trobar unaltra:
“li’n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no el sap contradir.”

-Al final de la quarta estrofa:
“sí co·l malalt qui per un plasent mos
tot son menjar en dolor se nodreix.”
-Finalment tota l’ultima estrofa abans de la tornada:
“Com l’ermità qui enyorament no el creix
d’aquells amics que tenia en lo món
e essent llong temps que en lo poblat no fon
per fortuit cas un d’ells se li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar:
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.”


En aquest poema, com en tots els poemes d'Àusias March, podem trobar una senyal que està en la tornada. En aquest cas es “Plena de seny”

Poema d'Àusias March

Així com cell qui en lo somni es delita

e son delit de foll pensament ve,

ne pren a mi, que el temps passat me té

l’imaginar, que altre bé no hi habita.

Sentint estar en aguait ma dolor,

sabent de cert que en ses mans he de jaure,

temps d’avenir en negun bé em pot caure;

aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,

mas del passat, que és no res e finit.

D’aquest pensar me sojorn e em delit,

mas, quan lo perd, s’esforça ma dolor

sí com aquell qui és jutjat a mort

e de llong temps la sap e s’aconhorta

e creure el fan que li serà estorta

e el fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort

e que passàs ma vida en durment!

Malament viu qui té son pensament 

per enemic, fent-li d’enuigs report,

e com lo vol d’algun plaer servir

li’n pren així com dona ab son infant,

que si verí li demana plorant

ha tan poc seny que no el sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir

que no mesclar poca part de plaer

entre aquells mals qui em giten de saber

com del passat plaer me cové eixir.

Llas, mon delit dolor se converteix,

doble és l’afany aprés d’un poc repòs,

sí co·l malalt qui per un plasent mos

tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermità qui enyorament no el creix

d’aquells amics que tenia en lo món

e essent llong temps que en lo poblat no fon

per fortuit cas un d’ells se li apareix

qui los passats plaers li renovella,

sí que el passat present li fa tornar,

mas, com se’n part, l’és forçat congoixar:

lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,

absença és lo verme que la gasta,

si fermetat durament no contrasta,

e creure poc, si l’envejós consella.

Núvol de paraules

Aquesta imatge fa referencia a les paraules principals d'una poesia d'Àusias March que pujarem en poc de temps. A vore si sou capaços d'esbrinar a qui va dirigit la poesia.

 



ÉPOCA

El segle d'or valencià abasta el segle XV i a mes aporta les millors obres literaries de l'epoca ja que la majoria del escriptors d'aquest segle son valencians, com Sant Vicent Ferrer, Joanot Martorell o Joan Rois de Corella.

En poesia va destacar Ausiàs March com el millor poeta de l'època en totes les llengües romàniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana.

En aquest segle la Corona d'Arago es troba en plena esplendor, el regne de València va passar greus compromisos per una banda la Pesta negra i altres epidèmies van delmar la població. Tambe  la guerra de la Unió, una revolta ciutadana, contra els excessos de la monarquia. I per si fóra poc, la guerra contra Castella, a mes la convivència entre cristians, musulmans i jueues era conflictiva.

Malgrat aixo València es presenta com a la capital cultural i economica de la Corona i es que era una de les ciutats mes importants a Europa. Aquest aspecte va permetre un aument demografic de la ciutat y de la qualitat de vida y del luje de la ciutadania, una estabilitat monetària, edificacions de grans construccions gotiques i la concesio de prestecs als monarques per part de les institucions valencianes; però aquestes realitats originaren problemes com el desequilibri demografic entre el camp i la ciutat, l'endeudament de les arques de la ciutat degut al desabastament d'aliments i a mes la inmovilitat de capitals y activitat productiva.

ciutat de valència

Per altra banda la primera impremta de la Peninsula es va posar en funcionament a València, que va donar un inpuls a la difusio de la nostra llengua i el primer llibre impres de la Peninsula va ser Les Troves en Lahors de la Verge Maria, 1474 i a finals del segle XV, València és la ciutat de la que surten major nombre de llibres de tota la península Ibèrica.

Tambe son exemples de l'esplendor cultural i economic la Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València, una banca municipal en suport de les operacions comercials, la construcció de la Llotja de laSeda, probablement el centre de transaccions més important de la Mediterrània , la creació de la Universitat de València, o el sufragament del viatge a Amèrica de Colom per banquers valencians.

En aquesta època, arquitectònicament parlant, s'alcen alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat de València, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), el Micalet o la capella dels Reis del convent de Sant Doménec.

Per si voleu saber mes sobre el comerç a la valència del segle XV vos fique un enllaç encara que esta en castella http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/6814/1/HM_12_10.pdf   

Entrada publicada per:

Augusto Solsona

Obra d'Ausiàs March

Antecedents:

 Els poemes d’aquest autor exposen una novetat respecte a tota la lírica anterior. La antiga poesia ens mostrava el ritual de l’amor Cortés , un amor on tot es fred i amb molt poca intimitat. A la poesia d’aquest autor , en canvi, trobem un amor on la dama ja no es la “midons” idealitzada i inaccessible al poeta, si no una dona real  amb sentiments de veritat.

Estil:

 
Aspectes tradicionals :
-    Manté el hendecasíl•lab i la forma 4+6 de la rima.
-    Dividies l’amor en tres tipus com en la antiguitat: El sensible , el carnal i l’espiritual. L’últim    es el que ell voldria assolir.
-    Utilitza lèxic feudal
-    Els poemes van dirigits a una dama , representada mitjançant un senyal.
Aspectes característics y per tant moderns:
-    Ja no escriu en occità o provençal , si no que es el primer poeta que escriu en català.
-    El poeta recorre a un model de dama no idealitzada i amb sentiments vertader.
-    Encara que utilitza el senyal , com els trobadors , en té de 6 diferents
-    March no li dona tanta importància a la mètrica i es centra mes en els seus sentiments.
-    Moltes de les seues reflexions filosòfiques estan basades en experiències personals.
-    El poeta manifesta  un “jo” poètic molt marcat i íntim.

Classificació de les obres    

Com que no es conserven molts del originals de les seues obres , els que han estudiat la seua poesia, l’han classificada segons el contingut predominant en aquests apartats:

- Els cants d'amor

 
El amor  es el tema principal de les poesies de March, tant es així que el altres temes que apareixen son la causa o la conseqüència de ell. Com ha senyalat moltes vegades la nostra professora Ausiàs es un poeta que manté una constant lluita amb si mateixa a causa de l’enfrontament entre els dos tipus d’amor possibles: el sensual i el espiritual. March vol aconseguir el espiritual , però no hi ha cap manera , ja que sempre acaba dominant al sensual, i com a prova tenim la seva vida , dos matrimonis de conveniència y uns quants fills il•legítims amb la seva esclava. Com s’ha dit anteriorment Ausiàs parla d’una dona a la que li dona un nom , com els trobador, el senyal , encara que ho fa no amb un , sinó amb 6 senyals diferents. D’aquesta manera trobem els poemes ordenats per cicles:

-    Plena de Seny: 19 poemes on apareix un diàleg entre l’autor i la dama a qui aquest li proposa superar el amor carnal . A pesar d’això ella es mante passiva , i el poeta per tal de superar-ho canvia de cicle
-    Llir entre Cards: 35 poemes dirigits a altra dama , on considera la contemplació d’aquesta com a forma de d’assolir l’amor pur. Després de la seua resposta negativa , l’autor actua violentament i es decanta per la mort , un tema constant del cicle. 
-    Amor Amor: 12 poemes on el autor desenganyat i vell reconeix que el plaer intel•lectual no es suficient per a arribar al pur. També podem torbar l’enyorança del temps en el qual amava apassionadament. Es dirigeix a un amor personificat.
-    Mon darrer bé : sols 2 poesies adreçades a una dama de la que s’enamora ja vell i que fa oblidar altres amors.
-    Oh foll amor : 10 poemes on el poeta es sent un pecador , ja que viu un amor que no es pur i demana el perdó a Déu

- Els cants de mort

 
La mort esta present a tota l’obra de March, però aquest apartat esta format sols per 6 poemes que fan de plany a la mort d’una dona sense cap senyal. Sembla ser la seva dona. March reflexiona sobre el destí , l’ànima , el record…

-El cant espiritual

 
Es un poema de 224 versos , on Ausiàs s’adreça a Déu en segona persona. Es penedeix davant d’ell per haver caigut en el foll amor i fins i tot arriba a demanar-li la mort. Es preocupa mes pels seus sentiments que per l’estructura , ja que utilitza versos sense rima i es converteix en un poema més natural i íntim si cap que els anteriors. És un dels poemes més importants de la  literatura valenciana.

Fonts:http:Vikipedia

llibre de text :"Paraules i lletres" -Editorial Marfil

Entrada publicada per:

Carmen Castillo Pinto

Biografía d'Ausiàs March

Ausiàs March fill de Pere March i la seua segona muller Elionor Ripoll, va nàixer al Regne de València a 1397. 

Ausiàs era el fill més xicotet i el preferit per son pare. Va fer hereu dels seus béns. Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural.

El seu oncle era Jaume March, que junt a son pare Pere escrivien poesies en català.

Va ser un poeta i cavaller valencià medieval. També va ser un dels poetes mes importants del segle d'Or valencià.

Després de la mort de son pare, aquest es va quedar sota la tutela de s'ha mare. A més a més Ausiàs tenia que assumir les responsabilitats i l'honor del seu llinatge.

Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, a Sardenya. Una vegada alli en Sardenya Ausiàs es va dedicar a cultivar "canyamel", per a obtindre sucre.

Quan va tornar a Gandia a 1425 el rei Alfons el recompensà amb el càrrec de falconer reial. Desprès de la finalització de les campanyes militars i d'abandonar el càrrec de falconer reial, Ausiàs tornà a les seues terres. On va morir s'ha mare a 1429. Però desprès de viure allò ell ja tenia trenta anys. Aleshores es va dedicar a escriure poemes en la seva casa de Gandia.

La vida amorosa d'Ausiàs va començar de ben jove. Amb el seu primer matrimoni, va tindre un fill. 

A 1437 es va casar amb Isabel Martorell. Que era la germana de Joanot Martorell, encara que amb aquesta dona, no va tindre descendència. Isabel va morir, aleshores es va quedar amb la possessió de terres valencianes.

En 1443 es casà per ultima vegada amb Joana Escorna que era filla d'una família que pertanyia a Pedreguer. Joana es va morir a 1459 i Ausiàs fou el seu únic hereu. Encara que tampoc va tindre descendència, però tenia cinc fills ilegitims. 

Finalment Ausiàs es va traslladar de Gandia a la ciutat de València on va passar els últims anys de vida. A 1458 va cridar al seu notari per escriure el testament, ja que es sentia malalt i pensava que ja arribava la seva hora. March va demanar que portaren el cos de Joana Escorna per a que fos soterrat amb ell. I així va disar d'hereu al nebot de Joana, encara que deixava diversos llegats a tots els fills ilegitims. Excepte a primer fill.

Així la vida de Ausiàs acabà, amb la seua mort a 1459.

Fonts d'informació http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March 

Entrada realitzada per:

Silvia García Gómez

Hola, bon dia!

Comencem aquest blog sobre la literatura valenciana presentant-nos:

Som Augusto, Carmen i Silvia, uns alumnes de primer de batxillerat científic , que al llarg d'aquest trimestre, penjarem al blog alguns continguts que estem estudiant en la classe de valencià.
Esperem que a tots els que visiteu el nostre blog vos agrade.

Augusto Carmen i Silvia