Anàlisi del poema d'Àusias March

L’estructura

Aquesta poesia, té una cesura en la quarta silaba i en la sisena.
La estructura es encadenada perque es (ABBACDDC) i la rima tambe es mante igual. Els versos masculins i femenins concorden amb l’estructura (femeni-masculi-masculi-femeni-masculi-femeni-femeni-masculi).
La rima de l’ultim verç de la estrofa concorda amb la rima del primer vers de la seguent estrofa. Així sent capcaudada.


Contingut de les estrofes







Primera estrofa: Triga a faltar els temps passat i vol caure en les mans del dolor.

Segona estrofa: No vol viure al present. I quan pensa en el passat es troba bé i es compara amb un condemnat a mort.








Tercera estrofa:El pensament l’aturmenta i plega a Déu que l’allibera ja que si li demana dolor el pensament li ho dona

Quarta estrofa: Prefereix sofrir que no tindre una felicitat passatgera ja que tot el que vol el fa sofrir 

Quinta estrofa: Es compara amb un ermità a qui li recorden els seus antics plaers i així també el seu passat.





Tornada: El temps ha desgastat el seu amor ja que no han fet res per mantindre’l.


 

Figures retoriques

En aquest poema trobem moltes de les comparacions que caracteristiquen aquest autor.
Trobem comparacions a:
- Al primer i al segon vers de la primera estrofa:
“Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve”.
On es compara amb un foll que s’adelita en el somni.

-A partir de la meitat de la segona estrofa:
“sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s’aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record”

-En la tercera estrofa podem trobar unaltra:
“li’n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no el sap contradir.”

-Al final de la quarta estrofa:
“sí co·l malalt qui per un plasent mos
tot son menjar en dolor se nodreix.”
-Finalment tota l’ultima estrofa abans de la tornada:
“Com l’ermità qui enyorament no el creix
d’aquells amics que tenia en lo món
e essent llong temps que en lo poblat no fon
per fortuit cas un d’ells se li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar:
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.”


En aquest poema, com en tots els poemes d'Àusias March, podem trobar una senyal que està en la tornada. En aquest cas es “Plena de seny”